4 de febrer de 2012

Hàbits nutricionals saludables

Tot esportista té l'obligació si vol obtenir un rendiment òptim, les següents dades per tal de realitzar uns hàbits alimentaris equilibrats que el permetin tenir tots els nutrients necessaris per una bona pràctica esportiva:



- Farinacis o farines: 4-6 racions/dia //// Llegums: 2-4 racions/setmana



Cereals: integrals, pa, pasta, arrós, sègol, civada...


Tubercles: patata, boniato.


Llegums: llenties, cigrons, soja...




1 ració de pà: 40-60g


1 ració pasta/arrós/llegums: 60-80g en crú.


1 ració patata: 150-200g en crú


1 ració cereals esmorzar: 30-60gr



* Es molt més saludable els aliments integrals, ara bé, si no ets una persona acostumada a menjar aliments integrals cal que els introdueixis progresivament als teus hàbits ja que sinó pot ocasionar algún petit problema.



- Fruites i verdures: Mínim 5 racions/dia ( 3 fruita + 2 verdura)



1 ració fruita: 120-200g porció comestible


1 ració Verdures/hortalisses: 150-200g en crú



De les fruites al menys si es possible 1 ració que sigui un cítric ( taronja, mandarina, aranja, kiwi, etc..)

De la ració de verdures/hortalisses si es possilbe 1 ració en crú ( amanida variada per exemple).


- Greixos Vegetals: Oli 3-6 racions/dia /// Fruits secs 3-7 racions/setmanals


1 ració oli: 10ml = 1 cullerada sopera rasa

1 ració fruits secs: 20-35g*



* Es millor sempre que es pugui utilitzar Oli d'oliva verge extra. Si no es pot per cuinar ja que es un aliment car; utilitzar millor l'oli d'oliva almenys amb crú per amanir i l'oli de girasol per cuinar.

* Els fruits secs tambè es poden contemplar com a aliment portèic, pero jo ho considero en aquest cas millor posaro aquí, ja que es una bona font tambè de greixos vegetals molt saludables.

- Làctics: 3 racions/dia



1 ració llet ( sencera, semi o desnatada): 200-250ml ( 1 got = 200ml - 1 tassa =250ml)


1 ració: 2 iogurts naturals (iogurt/125g)


1 ració: 40-60g formatge curat


1 ració: 80-125g formatge fresc




Carns, peix i ous: 1-2 racions/dia /// 2-4 racions ous*/setmana // 3-4 racions peix/setmana // 3-4 racions carn/setmana*


1 ració carn: 100-125g


1 ració "víceras": 75g


1 ració pernil salat/ibéric: 60g


1 ració peix: 125-150g


1 ració ou: 2 unitats petites


*En el cas de la carn, sobretot millor que sigui carn magre: pollastre, gall d'indi, conill, perdiu, etc..


Carn vermella consumir-la amb moderació, 1 cop per setmana, per exemple.


* En el cas dels ous la gent te molts mites; la veritat que en una persona completament sana es recomana per prudència no abusar dels ous, però si no teniu cap patología es poden consumir fins a 4 racions a la setmana sense cap problema.





- Aigua: 1.5-2.5L/dia Segons necesitats de l'esportista. Son aproximadament de 8-12 vasos d'aigua al dia.



Si es divideixen en els 5 àpats al llarg del dia no es complicat com ho pugi semblar.

- 5 àpats: Esmorzar - 1/2 matí - dinar - berenar - sopar


Al repartir les ingestes al llarg del dia es realitza una millor distribució d'energía, baixa l'índex d'obesitat, regula la glucosa i el greix en sang.





- Distribució per àpats:



Esmorzar + 1/2 matí : 25-30%


Dinar: 30-35%





Berenar+ sopar: 25-30%

Aquesta informació ajudarà a qualsevol esportista a obtenir tots els nutrients òptims per desenvolupar la seva activitat física d'una manera totalment saludable.







21 de setembre de 2011

Pautes, horaris de ingestes de aliments

Esquema de nutrició per a un dia de competició a les 11h.

Esmorzar: (7-8hores), millor si pot ser mitja hora abans.





1 got de suc de fruites i, un bol de llet sencera o semidesnatada (millor opció Llet de Soja) amb cereals integrals o 2 llesques de pà integral amb formatge fresc, o dos talls de gall d'indi cuit o pernil dolç amb 1 cullerada sopera de mel.

No pendre brioxios, embotits, o fregits ( porc, ous, frankfurts...).


Durant el periode previ a la competició ( escalfament): (9.30-11h)





Assegurar la beguda hidroelectrolítica 1litre. No preocupar-se si té ganes d'orinar , fer-ho fins abans de iniciar la competició.Practicar-ho durant l'entrenament en dies previs. Molt aconsellable acostumar-se a prendre un suc de fruites o dues peces de fruita. En el vestidor prendre una barreta energètica , o un complement nutritiu que ofereixi hidrats de carboni. NO SUCRE o GLUCOSA.

Tot seguit, després del partit ( abans de 30minuts)

Beure beguda hidroelectrolítica o sucs. Almenys un 120% del pes coroporal perdut durant les 2hores següents al partit. És bo pesar-se el matí de la competició i just després d'acabar-la.

Acostumar-se a pendre 2 barretes energètiques o fruita després de l'entrenament o partit.

Dinar: (14-15.30H)

Procurar dinar assegut. Sense preses. I fer un primer plat calent de verdura amb patata cuita / Plat pasta sense salsa.

Assegurar una amanida variada.

Ració de carn (100g) ( galld'indi, vedella, porc, be) amb arrós integral / ració de peix.

2 llesques de pà

1 o 2 peces de fruita / iogurt desnatat o mató amb mel.

No pendre postres de pastisseria, sobretot aquells que continguin nata o sucre refinats.

Després de dinar , cal caminar una mica, 5 o 10 minuts i no fer la migdiada de seguida o quedar-se descansant. Després si es vol, fer una petita migdiada de 15-20minuts.

A l'acabar el descans després de dinar , beure un suc de fruites o pendre un iogurt.


Berenar o un psicolabis, després del passeig o de la petita migdiada ( 17.00-18.00h)

1 peça de fruita / suc de fruites/ una beguda que aporti Hidrats de Carboni. Assegurar una aportació d'aigua.

Sopar:

Plat de sopa amb pasta / Plat de pasta / Amanida vegetal amb blat de moro
1 ració de peix / carn (aus)
1 o 2 llesques de pà
1 preça de fruita/ un iogurt desnatat / macedonia de fruites


EVITAR L'ALCOHOL , COM A MÍNIM EN LES 24H POSTERIORS AL PARTIT.

14 d’abril de 2011

L'entrenament invisible


Els detalls: parts petites que formen part d'uns altres de grans.


A partir d'aquesta definició vull fer ressò de l'entrenament invisible.


Un entrenament que si malgrat fent-lo correctament molts cops es possible no arribar a la meta fixada o desitjada sense aquesta les nostres probabilitats encara es redueixen molt més.


Vull deixar clar que aquest escrit està clarament enfocat a tots aquells/es esportistes que volen competir al màxim nivell o que tenen uns objectius molt definits dintre del seu marc esportiu personal. ( Encara que crec que tothom hauría de seguir aquests hàbits ja que son totalment saludables).


Dit aixó l'important abans de avançar es tenir en compte un concepte fonamental i que sense ell és impossible arribar al nostre màxim potencial esportiu i humà: LA DISCIPLINA.


La disciplina es pot entrenar i pereccionar, peró això ho deixarem per un altre artícle.



Que es l'entrenament invisible?


L'entrenament invisible engloba tot el que l'esportista realitza fora del camp, pista, etc. És a dir, el seu estil de vida, els seus estudis, la seva higiene, la seva nutrició i alimentació i el seu descans.



Tots els entrenadors recalquen la importància d'anar a entrenar , d'entrenar bé per jugar el partit del cap de setmana peró, què passa abans i després?


L'entrenament invisible té una importància clau en el rendiment esportiu i malgrat això els propis esportistes , pares, mares i l'entorn d'aquest no li donen l'importància vital que aquest es mereix.


Si el nostre entrenament invisible és el correcte el nostre rendiment esportiu ho agrairà. De res serveix entrenar intens si després no descanses el que hauries i arribes cansat al partit.


Puc ser molt bo tècnicament però si no tinc cura de la meva nutrició no tindré energia per aguantar tot el partit i rendir al màxim nivell. Físicament puc destacar, però si no respecto unes pautes d'entrenament les lesions acabaran arribant.


Es molt important seguir un estil de vida saludable en tots els sentits (pensa que estas realitzant una inversió en el teu cos). Hem d'intentar seguir unes pautes similars de descans sempre que puguem, anar a dormir a una hora similar cada nit abans d'una competició i fer sempre el mateix ritual. Cal descansar un mínim de 7 o 8 hores.


En aquest article aprofundirem en un dels ítems d'aquest entrenament invisible que crec pel meu punt de vista el més important de tots.


Nutrició esportiva



La alimentació i la nutrició no es poden considerar com a sinònims ja que una persona pot consumir una determinada quantitat d'aliments i estar mal nodrida.


Les àrees de principal inquietud són:


1. Consumir les calories suficients per donar suport al renidment.

2. Consumir el balanç correcte de macro nutrients abans, durant i després de l'exercici.

3. Hidratació adequada


Hi ha altres inquietuds per certs grups d'esportistes , tal com esportistes vegeterians o atletes femenines particularment en aquells esports que s'enfoquen en pes o estructura. com patinadors artístics i gimnastes (peró aixó no ho veurem avui).



Avui ens centrerem en la HIDRATACIÓ.



El més important: al llarg del dia cal beure com a mínim 2L d'aigua. La beguda ha d'estar basada per aigua mineral amb o sense additius comercials ( sals hidroelèctriques, minreals, vitamines, etc...). Es poden prendre refrescos de forma ocasional durant el dia, sense abusar d'ells, 2 ó 3 es correcte.


Per que serveix l'aigua?


Refrigeració, Transport de nutrients, Eliminació de Residus, Lubricació de les articulacions, digestió i absorció.


Pauta senzilla per un partit :


La nit abans: Beure 4-8 gots d'aigua extres


2h abans del partit: Beure 500ml d'aigua o suc a glops en el transcurs d'una hora.


Després de l'escalfament: Un got d'aigua o líquid (120ml) i passar pel servei.


Durant el partit: Prendre fins a 120ml cada 20', o 300ml a la mitja part ( en el cas del futbol). Anar als serveis abans de tornar al partit. Prendre també algun hidrat de carboni : Barreta, beguda recuperadora, etc.


Després del partit: 500ml per cada 0,5kg de pes perdut. També recuperar els dipòsits de hidrats de carboni : Barretes energètiques, batut de HC, begudes recuperadores, etc.´


És important fer-ho abans que passin més de 30 minuts de haver acabat el partit.



Una lleugera deshidratació , o perdre només un 2% de líquid quan fem exercici, pot danyar el nostre cos de forma significativa. Quan fem exercici i suem , perdem electròlits (o sals) essencials, com ara sodi, potassi, calci, magnesi i clorurs.


La substitució dels electròlits pot contribuir a una ràpida hidratació i evitar les conseqüències negatives de la deshidratació, com rampes musculars, fatiga i mals de caps.


La producció d'oxigen mentre fem exercici augmenta la producció de radicals lliures, que poden provocar danys a les cèl·lules del cos. Antioxidants clau com les vitamines C i E i els tocoferols ajuden a protegir els teixits corporals enfront de les potencials conseqüències nocives dels radicals lliures.



Tipus de begudes esportives:


- Isotòniques

- Hipertòniques

- Hipotòniques



Molta gent tria aquestes begudes atenent només al gust o a la presentació (líquid en pols, en sobre, etc), si bé, experts en nutrició esportiva asseguren que diversos factors influeixen en la conveniència de pendre una beguda o una altre, com el tipus , la durada i l'intensitat de l'exercici, les condicions ambientals (temperatura, humitat) i les diferències individuals de sudoració , entre d'altres.


Les begudes esportives comparteixen components: aigua, hidrats de carboni simples ( glusocsa, fructosa...) o complexos ( polímers de glucosa...) i electròlits ( sodi, potassi, calci, clor, magnesi,etc...). Algunes marques inclouen vitamines i additius colorants, aromatitzants i edulcorants. La diferència entre unes i altres rau principalment en el grau de concentració dels seus components.



Que es una beguda isotònica?


Conté sucres i electròlits a la mateixa pressió que la sang. quan dues solucions tenen la mateixa pressió osmòtica es diu que són isosmòtiques o isotònica. Per aquesta raó, el líquid surt de l'estómac, passa a l'intestí on es absorbit i d'aquí va al torrent sanguini sense dificultat, la qual cosa afavoreix la ràpida i òptima assimilació dels seus constituents. Si l'execici és intens, l'ambient és calorós o es sua molt, prendre una beguda isotònica ajuda a reposar líquids, electròlits (sobretot sodi i clor) i energia (glucosa) , perduts durant l'esfoç. Ajuda a retardar la fatiga, evitar lesions per calor (rampes, síncope...), millorar el rendiment i accelerar la recuperació. En esports de llarga durada i intensitat mitja /alta s'aconsellen les preparacions que continguin polímers de glucosa (maltodextrines) , no només glucosa o fructosa , per la seva aptitud per assegurar un subministrament d'energia suficient sense risc de transtorns digestius.



Que es una beguda hipertònica?


Contenen major concentració de soluts per unitat de volum que la sang. L'organisme segrega aigua per diluir el líquid massa concentrat fins que aquest arribi a ser isotònic. Per aixó són apropiades en esforços prolongats realitzats en temps freds, on la pèrdua de suor es petita i no es neccesita compensar tants líquids , però si cal una aportació extra de carbohidrats. Si l'esportista pren begudes hipotòniques o isotòniques, no rep suficients carbohidrats i corre risc de patir una "pajara". En altres ituacions , si la concentració d'aquestes begudes supera el 10%, es retarda el buidament gàstric i l'absorció d'aigua, la qual cosa pot provocar problemes gastrointestinals que afectarien a l'èxit esportiu ( flatulència, rampes, diarrea, etc.)



Que es una beguda Hipotònica?


La concentració de partícules per unitat de volum és inferior a la del plasma sanguini (menys pressió osmòtica). L'aigua es el millor exemple. En general, després d'exercicis moderats que duren menys d'una hora , als quals estan acostumats moltes persones , no cal una aportació extra d'electròlits , és suficient beure simplament aigua abans, durant i després de l'exercici per aconseguir una adecuada hidratació.




Les dues últimes begudes; hipertòniques i hipotòniques , tenen ritmes d'absorció més lents, sent això un desavantatge si es pretén una ràpida reposició de líquids o energètica.




El pròxim dia parlarem de la òptima nutrició esportiva, de pautes, horaris de ingestes de aliments ( no es el mateix si jugem a les 11am que a les 17pm) , "nutrició tipus" per dies de partits i com nutrir-se el dia anterior (molt important). També indicaré uns aliments bàsics i imprescindibles per esportistes i moltes altres coses.

21 de setembre de 2010

El deporte femenino: CRISIS

La sociedad mundial esta en una "crisis" financiera y economica y como no podia ser menos logicamente el deporte es uno de los muchos sectores afectados, faltaría mas. Sin embargo esto no es la reflexión que quiero dar.

No obstante antes de entrar hace unos años en esta "crisis" había otra que ya había empezado, perdón mejor dicho creo que ya nació con ella; me refiero al deporte femenino en general.

En las últimas semanas debido a mi trabajo como gestor deportivo hemos mantenido varias reuniones con varias jugadoras de élite, jugadoras del máximo nivel; para que os hagais una idea son deportistas que no pueden subir más arriba porque ya estan en la cumbre de sus deportes y selecciones nacionales.

Muchas de estas deportistas profesionales tienen en su poder sus derechos de imagen, ya que nunca nadie se ha interesado por ellos, por lo cual no los han cedido nunca; no tienen patrocinadores y en muchos casos no tienen ningún tipo de representante; para que le sirve el representante, para quitarles lo poco que llegan a ganar? no les ha echo falta, ya que tener un representante casi les costaba dinero de sus bolsillos.

Yo me pregunto; y que han echo ellas al respecto? NADA.


Una vez dicho esto , lo que me gustaría transmitir es que las culpables son las jugadoras y deportistas; si; me explico, lo que no es razonable es que siempre tiremos los balones fuera culpando siempre a los mismos y en la misma dirección: El público, las TV, audiencias, los medios en general,etc..

Si se quieren obtener resultados distintos se tienen que hacer cosas que aún no se han echo.

Es cierto que todos tenemos una parte de responsabilidad en este tema (es innegable), pero casi nunca la deportista hace una autoevaluación y autocrítica de su situación. Creo firmemente que las deportistas tienen que dar un paso adelante, primero tienen que respetarse y valorarse como corresponde, y luego actuar.

Como citava José Saramago : Es hora de Aullar, porque si nos dejamos llevar por los poderes que nos gobiernan, y no hacemos nada por contrarrestarlos, se puede decir que nos merecemos lo que tenemos.

El valor fundamental de una deportista reside en lo que no es tangible ni registrable: la imagen de la deportista y de marca, que es una imagen mental que vive en el imaginario colectivo.

La trayectoria de la deportista , su notoriedad y la gestion de su marca es lo que realmente le confiere valor. Y el valor es algo subjetivo y emocional, algo diferente del coste que es lo que se expresa en cifras. Los valores estan por encima de los costes.

Creo que una deportista hoy en dia en el siglo XXI no solamente tiene que centrarse en los logros deportivos conseguidos, sino ir un poco mas allá. Detrás de una deportista de élite debe haber un trabajo paralelo de comunicación deportiva, y en todos estos casos no los hay; las herramientas estan a su alcance, y en un mundo tan competitivo se tienen que aprovechar; sinó el deporte femenino siempre será un submundo dentro del deporte.

Cuando pensamos que el día de mañana nunca llegará, ya se ha convertido en el ayer.

26 d’abril de 2010

Steve Horton

Hoy quiero escribir después de mucho tiempo sobre un deportista que ilusionó a una generación en sólo una temporada en el Mataró.

Un gran Jugador, y mucho mejor persona. Trabajador y humilde.

Tras el paso por nuestro club militó en LEB la mayoría de los años, e incluso llegó a ACB la 03-04 de la mano de Polaris World Murcia, con el que había ascendido la temporada anterior.

Steven Christopher Horton Fraizer
Chicago, Illinois, 25/12/1972
2.04m 109kg.

High School . Jefferson City, Missouri.
1991 - 92 NCAA, Missouri University
1992 - 93 NCAA, Missouri University.
1993 - 94 NCAA Truman State University.
1994 - 95 NCAA Truman State Univeristy.
1996 - 97 EBA UE MEROIL MATARÓ

1997-98 LEB Basquet Inca
1998-99 LEB Círculo Badajoz
1999 - 00 LEB Lucentum Alicante
2000 - 01 LEB Cajasúr Córdoba
2001-02 LEB Ciudad de Huelva
2002-03 LEB Etosa Murcia
2003-04 ACB Polaris World Murcia
2004-05 LEB 2 Autocid Burgos
2005-06 LEB 2 Autocid Burgos
2006-07 LEB Autocid Burgos

Quien no lo recuerda?

El mejor jugador norteamericano de la era moderna que ha tenido sin duda el Mataró, en mi humilde opinión.


Saludos y suerte en las fases de ascenso LEB!!!

9 de març de 2009

Excusas baratas/ La llamada maldita

Hoy quiero hablar de un hecho que cada temporada se repite y se repetirá; no es otra que las excusas baratas.

Me explico; y para eso voy a retroceder al principio; justo antes de la pre-temporada, en ese momento crucial; el de firmar la ficha federativa.

Firmar una ficha debe de ser un acto de compromiso, un acto de respeto con un grupo humano, el equipo, incluyendo a todos los jugadores y al staff técnico y por supuesto al club por el cual firmas la ficha. Se está perdiendo el respeto a la firma de una ficha; se firman sin ningún acto de responsabilidad ni de fe.

En el momento de hacer efectiva la firma de una ficha te estas comprometiendo con todo lo anteriormente citado; el baloncesto pasa a ser lo más importante de las cosas poco importantes y por eso le debes un respeto.

Solo me planteo la opción de los estudios por encima del baloncesto; incluso en éste punto se tiene que matizar:

Un jugador puede faltar a un entrenamiento porque debe terminar un trabajo o porque tiene que estudiar para un examen; pero solo puede pasar en momentos muy singulares, ya que ni los trabajos ni los exámenes se plantean de un día para otro; por lo que nos tenemos que planificar bien los días de estudio y los plazos de los trabajos, dejarlo para última hora no es lo correcto, y es esto lo que no se puede tolerar.

Las salidas a la nieve, las cenas de “amigos”, las comidas familiares, los bautizos y las comuniones, actividades extra-escolares u otras tantas actividades “dudosas”, son las típicas excusas que no me valen.

Y menos podemos tolerar una llamada ni un sms a 5 ni a 10 minutos antes de un entrenamiento informándonos que no podrán asistir por cualquier excusa “dudosa” ya que estas faltando al respeto a tus compañeros y equipo.

El entrenador siempre te va a respetar a ti, ya que nunca faltará a un entrenamiento para irse de colonias, ni para ir a esquiar, y mucho menos por una cena con sus amigos.

Es un compromiso mutuo, es un respeto entre todas las partes y no debería ser solo unidireccional.

Creo que tenemos que ser inflexibles en estos temas, porque le debemos dar valor al acto de la firma y al grupo.

Si se pierde un partido porque un jugador “importante” no ha jugado porque no ha venido a entrenar durante toda la semana por estar esquiando (por decir algo), creo que se debe perder el partido. Estamos formando personas, y el respeto a los otros nunca debe de faltar.

No estoy en contra que vayan a esquiar, ni de colonias y mucho menos a cenar con los amigos, no lo estoy. Pero creo que si esto sucede tenemos que ser coherentes con el grupo, tenemos que respetar al grupo y premiar el compromiso y el respeto de los que están trabajando en la pista.

Algunos pueden pensar que esto que estoy exagerando, pero recuerdo que al firmar la ficha estas en un deporte federado de competición, y por mucho que tu calidad sea de un equipo B, C o D al firmarla tienes la obligación moral de acatar el respeto por el grupo.

Creo que tanto los jugadores cómo sobretodo los padres tienen mucho que decir sobre el valor de la fírma.

5 de febrer de 2009

La virtud del mediocre es la constancia

La virtud del mediocre es la constancia


¿Cuántos buenos jugadores desaparecen al no alcanzar sus esperadas cotas de triunfo?
¿Cómo puede ser que este chaval juegue en este equipo?


El baloncesto como muchos otros deportes tiene una característica totalmente común, y no es otra que la “Pirámide” es decir; en la base siempre hay miles de jugadores/as que con el paso del tiempo cada vez se va reduciendo, ya sea por la evolución técnica/táctica individual o física de cada uno o por otros factores externos como pueden ser los estudios, las relaciones efectivas y un largo etcétera.

Lo que es evidente es que a medida que transcurre el tiempo la franja de jugadores y jugadoras se reduce considerablemente; y en general hay un punto en que solo sobreviven dos clases de jugadores: Los que tienen calidad y los que trabajan incansablemente (muchas veces denominados por algunos mediocres,cosa que no entiendo); es en este período donde se establece un punto y aparte en el deporte; es decir; este es el punto clave.

“Es cierto que también hay los jugadores con calidad y que son increíblemente trabajadores, estos en principio no deben tener muchos problemas en seguir su curso.”

Los jugadores con calidad me dan miedo cuando la calidad no va acompañada de sacrificio y trabajo, porque al fin y al cabo sus aires de grandeza los harán perderse en equipos mediocres para poder destacar en su juego, estos jugadores estarán cómodos en equipos donde no les haga falta continuar trabajando duro para poder ser el mejor y esto aunque no sean concientes es una muerte anunciada.

Mientras tanto los jugadores trabajadores, los jugadores “mediocres” que son constantes, estos jugadores son los que realmente van a seguir evolucionando, puede que lleguen a su máximo; pero lo que nunca llegaran es a su fin ya que con su constancia llegaran mucho más allá que la calidad de muchos jugadores; ya que en los equipos no solo hace falta calidad, sino también muchas otras cosas como: Compañerismo, lealtad, voluntad, trabajo, constancia y una larga lista de adjetivos que hacen equipos ganadores.

Puede ser que el “mediocre” sea el jugador 11 o 12, incluso que juegue una media de 5 minutos por partido; pero el jugador constante y trabajador estará satisfecho tanto por su aportación personal, como deportiva y humana.

Estos jugadores son una parte de la gran esencia del baloncesto, sin su constancia les aseguro que no existirían muchos grandes jugadores ni muchos grandes equipos.

A veces hay muchos padres que tienen mucha prisa para que sus “hijos” lleguen y no son concientes de que en realidad queda mucho camino para llegar (si se quiere llegar bien). Por tanto lo que les quiero hacer reflexionar es que no tengan prisa, y tampoco se obsesionen en la calidad de su joven jugador, yo te diría: Obsesiónate en que sea constante y trabajador porque lo más probable es que llegue más lejos aunque más despacio que el anterior, incluso si no llega, una cosa habrás ganado para tu hijo; dos virtudes increíbles para su vida.

La virtud del mediocre es la constancia